DINÀMICA DEL MAPA TÈRMIC
El mapa tèrmic és una metodologia molt útil per prioritzar col·lectivament un gran nombre de conceptes. És especialment valuosa en tallers o iniciatives de millora, quan cal seleccionar idees d'una llista massa extensa per abordar-la sense una priorització prèvia.
OBJECTIUS I APRENENTATGES
Aquesta tècnica de selecció i priorització col·lectiva, permet organitzar un llistat de propostes, i es pot utilitzar quan cal prioritzar un grup d'idees de manera qualitativa.
Amb aquest exercici aprendrem quines idees abordar, establir prioritats entre temes o identificar els aspectes més rellevants a treballar en equip.
APLICACIÓ PAS A PAS
Perquè l'exercici sigui realment efectiu és fonamental que totes les idees es presentin en un mateix format. Només a partir d'una representació homogènia és possible abordar-ne posteriorment la valoració i la priorització:
- Seleccionar els criteris o conceptes sobre els quals s'ha de votar. Anoteu en un full de mida gran cadascun dels conceptes o utilitzeu un format estàndard per a la presentació de cadascun d'aquests conceptes.
- Verificar que tot l'equip entén el mateix per a cadascun dels conceptes. Si cal, agrupar conceptes per afinitat per evitar la dispersió del vot.
- Assignar a cada membre de l'equip un nombre limitat de vots (habitualment entre tres i cinc).
- Determinar els criteris de votació.
- Explicar les regles de la votació: si hi ha possibilitat de votar idees pròpies, múltiples vots a una mateixa idea, etc.
- Cal votar en silenci.
En acabar la votació, s'observa el mapa tèrmic, que mostra tots els punts corresponents als vots emesos. Es descarten els conceptes que no van rebre vots i se selecciona un grup reduït dels que van obtenir més suports. Aquest grup serà objecte d'una exposició més detallada i d'una anàlisi més profunda.
CONCLUSIONS
El mapa tèrmic és un exercici senzill i alhora molt potent per a la priorització col·lectiva d'un conjunt de propostes. Per iniciar-lo, és imprescindible definir prèviament el format de presentació de les idees: pot ser un simple post-it o un project charter més elaborat, però totes les propostes s'han de presentar de manera homogènia. Aquesta uniformitat és clau perquè la valoració es basi en el contingut de la proposta i no en la qualitat de la presentació o de la persona que la presenta.
La fase de valoració es fa en silenci, seguint el format de “visita al museu”. Cada participant disposa d'un nombre limitat de vots i avalua individualment les propostes exposades, sense debat ni explicacions addicionals. D'aquesta manera, es redueix l'impacte de qui proposa la idea davant del que realment es proposa.
Un cop finalitzada la votació, les propostes més ben valorades es comparteixen amb l'equip, en aquest cas acompanyades d'una presentació oral breu. A partir d'aquestes presentacions es decideix com cal procedir: aprofundir en una de les propostes, combinar solucions o seleccionar-ne diverses perquè avancin en paral·lel.